Tornar a sentir la vida als teus braços va ser dimarts una sensació meravellosa. Durant una estona vaig tenir al Marc en braços i em van venir molts records, aquells records que sempre et posen un somriure a la cara. El Marc em va donar pau i tranquil·litat i crec que va ser mutu ja que es va quedar ven adormidet.
Gracies Mary per compartir amb mi aquest moment tant màgic, tot i que vam tenir de tot, cacotes, pipi, etc…. però com a bones mares ja estàvem preparades per tot.
Tant pensar ….. i gairebé fem tard.
Ja tenim aqui el Nadal ….. a la cantonada, quan ens donem compte ja estarem menjant torrons, amb maniga curta segur.
Teniu la agenda oberta per poder reservar el dia del reportatge, i aquest any podeu obtenir un descompte si compartiu la imatge del facebook.
com sempre, un fort petó a la Familia Alonso, moltes gracies per deixar-nos la model.
… i s’acaba l’estiu
… tanquem la campanya del #estiuilogic
Però comencem a preparar la propera …. ja estem pensant quina en fem ara.
QUE NO PARI LA MÀQUINA DE PENSAR !!!!
moltes gracies al meu fotograf preferit Joaquin Alcazar
Encara queden Fotomatones que et fan les fotos de carnet en una tira …. es una experiència molt maca i divertida per que de 4 fotos que et feia en prou feines una et sortia bé.
També era una activitat divertida per fer amb els amics, fent carotes. O amb el novio per tenir un bon record del dia.
Aquest format també permet que serveixi de punt de llibre, o sigui que com que es una cosa totalment il·lògica … la fem nosaltres.
Esta e model bàsic, però anem fent molts models diferents, sempre amb el mateix format.
Si t’agrada llegir, porta els teus records amb la teva lectura.
Imatges: Irene Alcàzar – Llibre: Llámame Nat de Joan Gallofré
Ara que estem en temporada de fotos de carnet …. es de molts nens que la recompensa es una piruleta …. i la veritat es que son molt agraïts els nens ( i també alguns difícils)
El curiós de tot es que quan anem de passeig per Cornellà i aquest mateixos nens ens veuen També ens demanen piruletes !!!!
Quina gracia que se’n recordin de nosaltres, per que de la piruleta ho tenim més que clar que se’n recorden.
Un super petó al Marc que vem aconseguir sobornar-lo.
Estem envoltats de paraules i modes d’arreu del mon …. i de vegades fem coses que les hem fet sempre però pel sol fet de posar lis un mon angles sembla que siguem mes moderns … el tema del smash cake… que no deixa de ser un reportatge del primer aniversari. I a més sembla que si no s’embruten els nens no fa gracia …. amb lo bo que estava el pastis com teníem que fer-lo malbé?
Dons aquí la Noa que se li ha repetit molts cop que el menjar no es toca amb les mans … fins que no li vam donar una cullera no va entrar a «saco» a menjar-se’l.
Fa 18 anys que fem fotos del primer aniversari … i a i-logic imatge com que som tant i-logics seguirem dient Reportatge del Primer Aniversari (amb o sense Pastís) som així d’originals.
Moltes gràcies Àlex i Maite per ser tant macos.
Els nens et fan un dibuix i no saps que fer-ne ….. dons una tassa. I cada cop que prenguis el cafè amb llet, per molt dur que sigui matinar … et sortirà un somriure al recordar el dibuix que et van fer amb tant de carinyo.
Jo ja fa anys que tinc la meva que em va fer la Irene …. i es la que faig servir cada matí … Ja ho sabeu a reciclar dibuixos.
Quan venen a fer una foto de família sé de sobres que es un regal encertat assegurat.
Hi ha una cosa que costa molt i es quedar tots junts per fer la foto …. però això no es problema, ja que podeu venir per parts. I potser es millor ja que el resultat final sorprèn fins i tot al surten a la foto.
Crec que es un dels regals que recomanem més ja que el millor que pots regalar a una mare, un pare, uns avis, etc… es tota la família junta.
Moltes gràcies a la Família Perpiñá per cedir-me la foto.
Una de les coses que més remarco es el fet de imprimir les fotografíes… cada vegada tenim mobil amb més memoria, nubols on es penja tot, usbs que despres no saps on paren i aparells de megamemories amb moltes teres.
Però i els records …. Quan vols aquella imatge que vas fer al sortir d’una festa i esta entre trillons d’arxius i dic arxius per que per mi fins que no están impreses crec que no les podem anomenar fotografíes. Fa tanta mandra buscar; recordar el dia; on s’ha guardat, si esta al usbe o al disc dur.
Avans era molt mes facil, anaves al álbum i anaves mirant, i a la vegada recordant amb un somriure cada una de les fotos que anaves veient.
Per aixó sempre recomano imprimir, fer albums … no cal imprimir totes les imatges, nomes les millors … i guardeu-les en una capsa, en un álbum sigui de fundes o de cartrolina i anar anotant tot el que recordeu d’aquell dia.
Se que fa mandra …. Però es una feina amb premi ….. els records del millors moments de la vostra vida.
Anar de vacances sempre va be per recarregar les piles. Es un suma i sigue del que s’ha fet fins ara i el que es vol fer a la tornada.
Per mi l’espai de temps sense estar a la botiga es superior al que pot ser per cap d’any o semana santa.
Les campanyes están acabades i toca pensar en la que ve …. El Nadal, tornada de vacances, fotos per les matricules … Es el millor momento per reflexionar que fer millor i com fer-ho.
Per aixó aprofito que soc veien com el Martí juga a la plaça del poble a futbol amb els amics … i amb l’airet… beneit airet… començo a pensar en una nova fita que será el meu nou blog d’inspiració fotográfica.
i-logic imatge 